Àrea temàtica
Mecànica > Mecànica de medis continus

ca - tub de Prandtl n m
ca - tub de Pitot estàtic n m sin. compl.
es - tubo de Pitot estático n m
es - tubo de Prandtl n m
fr - antenne de Prandtl n m
fr - sonde de Prandtl n m
fr - tube de Prandtl n m
fr - tube Pitot-statique n m
en - pitot-static tube
en - Prandtl tube

Definició
Instrument per a mesurar la velocitat relativa d'un fluid respecte a un cos, constituït per dos tubs coaxials, un dels quals mesura la pressió total del fluid i l'altre, la pressió hidroestàtica.

Nota
1. Els dos tubs coaxials que constitueixen un tub de Prandtl estan doblegats en angle recte, de manera que un dels braços és paral·lel al corrent relatiu. El tub exterior, en la superfície del qual, tangent al corrent, s'han fet uns orificis, està tancat per un extrem i està connectat per l'altre a un manòmetre, mentre que el tub interior està connectat per un extrem a la segona sortida del manòmetre diferencial i per l'altre s'enfronta al corrent. La velocitat relativa $v$ s'obté mitjançant l'expressió$$v = \sqrt {2 \Delta p / \rho},$$on $\rho$ és la densitat del gas i $\Delta p$ és la diferència de pressions indicada en el manòmetre. 2. El tub de Prandtl té aplicació en la mesura de la velocitat dels avions.